1 Que té costum de dir mentides. falsiós fal·laço fal·laciós falsari farsanto farsaire impostor fementit, que manca a la paraula donada. pastifa(fam.) ésser un sac de mentides 2 enganyós. Ant. Veraç. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ofensa(->) contumèlia(lit.) insult ultratge dicteri, dita injuriosa, ofensiva. improperi invectiva, discurs o escrit injuriós per la violència. deshonria, paraula injuriosa. afront, injúria feta a la cara, públicament. motada, paraula insultant. mostatxada(dial. Alc.). Li ha dit una [...]

. Callar els detalls inoportuns en un reportatge no és correcte. tallaro retallar, suprimir fragments d'un escrit, film, etc. (Cp. Expurgar.) amortitzar, suprimir un càrrec, una plaça, etc., quan resta vacant. elidir(lletres o síl·labes d'un mot) sincopar(sons d'una paraula) 2 [...]

1 deslleial pèrfid, que traeix fredament la confiança que hom té posada en ell. fementit, que manca a la fe, a la paraula donada. traïdor perjur, que manca al jurament fet. 2 adúlter, en el matrimoni. 3 En la religió: pagà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dolçor mel(fig.). Volgué tastar la mel de l'amor d'una dona. unció, dolçor penetrant en la paraula o escrit, esp. en sentit fig. melositat, dolçor afectada. melodia, dolçor de la veu quan hom canta o parla. 2 Fig. suavitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(≠ mutisme). El primer es refereix a la manca congènita o adquirida de la paraula. Una mudesa de naixença. Mutisme, en canvi, al fet de restar callat, de no dir res. En aquella ocasió servà el més absolut mutisme (Cp. Silenci). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 manifestació. Acció d'expressar; la cosa expressada. exteriorització 2 Mot o conjunt de mots que expressen una idea. mot paraula dicció terme locució idiotisme, locució peculiar d'un idioma. fórmula gir figura(retòrica) frase exclamació Cp. pantomima 3 Fig. ànima. Recita correctament [...]

1 prestar jurament fer un jurament posar Déu per testimoni donar paraula d'honor, fer un promesa verbal i solemne. ( prometre.) perjurar(v. tr.), jurar insistentment; jurar en fals (v. intr.). 2 Hiperb. assegurar. 3 Fer jurar: Prendre jurament(a algú). Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 corrosiu(->) 2 Fig. (Dit esp. del parlar) acerb incisiu picant(fig.) coent(fig.). Una paraula coent. càustic punxant acre virulent tallant sarcàstic sardònic, en la frase riure sardònic, gest de la cara que expressa el sarcasme. acerat, es diu d'una llengua mordaç [...]

discontinuar, interrompre allò que un mateix està fent. suspendre, interrompre temporalment. parar. Va parar de parlar per eixugar-se el front. tallar(el camí, les comunicacions, la retirada, la febre, la paraula a algú, la digestió, etc.) entretallar. Els sanglots entretallaven les seves [...]